Associació Cannàbica

  

Els clubs cannabics de Barcelona: una opcio cultural

Els clubs cannabics de Barcelona: una opcio cultural

Club cannabic Barcelona
Els clubs cannabics de Barcelona
És de sobres conegut l'auge dels clubs cannàbics a Barcelona. Cada vegada són més les persones que acudeixen a aquests llocs, per exemple per fer ús del material terapèutic que necessiten. Es tracta d'un fenomen associatiu que compleix amb una tasca social necessària i demandada, sobretot si fem cas a les xifres oficials. S'estima que hi ha més de 200 clubs cannàbics registrats a Barcelona. Això ens permet veure que aquests recintes cobreixen una necessitat àmpliament requerida per la ciutadania. Si no hi hagués un nodrit nombre de persones que sol·licitessin els serveis d'aquests clubs, com és natural, no hi hauria tantes associacions cannàbiques registrades a Barcelona. Que hi hagi tants associats i tantes associacions ens fa veure que es tracta d'un fenomen d'ampli calat a la nostra societat. Ara bé, és l'únic atractiu d'aquests clubs la possibilitat de consumir de manera tranquil·la el cànnabis, o potser hi ha altres factors que expliquin aquest auge? De fet descobrirem a continuació que potser un dels aspectes que fan tan atractius als clubs cannàbics de Barcelona és el fet que no només se centren en el consum de cànnabis pròpiament dit, sinó que a més a més ofereixen tot un seguit d'activitats de caràcter cultural que complementen la seva tasca associativa amb una clara voluntat de servei social dins la comunitat en què es troben. Al desenvolupament d'aquestes activitats culturals no ajuda precisament la imprecisió de la llei en aquests moments. Malgrat ser -com veiem- una òbvia necessitat popular, els clubs cannàbics de Barcelona (quan no de tot Catalunya i gairebé de tot Espanya) es troben amb un marc legal molt ambigu, que els dificulta desenvolupar les seves activitats amb normalitat. No es tracta en absolut que els clubs cannàbics siguin il·legals a Barcelona: ans al contrari, el que passa és que no existeix un autèntic sistema legal que permeti definir amb claredat quines són les obligacions i els drets dels clubs i dels seus associats. Més que d'il·legalitat, en el cas dels clubs cannàbics podriem parlar d'"al·legalitat": una situació difusa que no afavoreix a ningú. Ni a veïns, ni a les instàncies governamentals... ni per descomptat als associats que tanta necessitat tenen d'aquests clubs. Encara que s'ha arribat a suggerir que els clubs cannàbics de Barcelona tenen com a autèntic fi el comerç il·lícit d'estupefaents, la veritat és que majoritàriament es tracta d'establiments fèrriament autoregulats i que compleixen rigorosament totes les disposicions legals. Els estatuts dels clubs estableixen clarament el que pot o no pot fer-se i fins i tot poden arribar a preveure sancions en cas d'incompliment. És a dir, que han desenvolupat sistemes estatutaris que supleixen en certa manera el buit legal nascut com a conseqüència de la inactivitat legislativa que des de fa temps hi ha en aquesta matèria. En aquest sentit, doncs, crida l'atenció que hagin estat els propis clubs cannàbics de Barcelona els que s'han esforçat per oferir un servei legítim, fins i tot encara que el marc legal que els afecta dista molt d'estar definit al cent per cent. I no es tracta tan sols de que aquests clubs adoptin alguna figura legal que els faci encaixar de forma natural i merescuda en la societat barcelonina. Es tracta també que aquestes entitats fan el possible per proporcionar als veïnats que els acullen una sèrie de serveis culturals i divulgatius paral·lels als oferts per altres institucions, siguin públiques o privades. A les instal·lacions dels clubs cannàbics de Barcelona també es porta a terme una important tasca social aliena al consum de cànnabis pròpiament dit. És habitual trobar-se amb concerts, exhibicions d'art, xerrades, explicacions sobre receptes de cuina cannàbica i fins i tot sessions informatives sobre els efectes de les substàncies estupefaents des d'un punt de vista mèdic. Amb tot aquest bagatge, els membres dels clubs cannàbics de Barcelona intenten potenciar en els seus estatuts la seva vessant social i cultural. De fet, aquests clubs acostumen a adoptar la forma jurídica d'associació, ja que és la que millor permet combinar els objectius fundacionals i l'anhel d'oferir un servei social afegit, sense relació directa amb el consum de cànnabis. Amb la seva estructura associativa, els clubs cannàbics de Barcelona es troben en una immillorable posició per oferir a la seva comunitat totes aquestes experiències culturals afegides, sense desmerèixer en absolut el seu objectiu principal.